El tubercle de la remolatxa és ric en ferro, vitamines C i B, potassi, àcid fòlic i fibra. Ajuda a baixar l'absorció del colesterol, baixar la tensió arterial i disminueix el risc de malalties cardiovasculars. També és molt recomanable en casos d’anèmia, enfermetats de la sang i infeccions en la bufeta urinària. A més és laxant i millora la funció hepàtica.
El color grana característic de la remolatxa és degut a la presència de la betanina, un pigment natural molt fort amb acció antioxidant.
El color grana característic de la remolatxa és degut a la presència de la betanina, un pigment natural molt fort amb acció antioxidant.
Es consumeix rallada crua, bullida, al vapor, torrada al forn o en sucs. Per evitar que perda la coloració es bull o es torra amb la pell. És ideal per donar color i varietat a les amanides.
Les fulles de la remolatxa són una font exel·lent de vitamina A.
La bleda té propietats laxants i digestives degut al seu elevat contingut en fibra. Es sol consumir bullida i es recomanable que no passe molt de temps des de la collita al plat doncs les vitamines i els flavonoids es perden i la fulla adquireix un gust lleugerament amarg.
A més, conté vitamines A, C i K. És rica en minerals, especialment en potasi, calci i magnesi, la qual cosa fa que sigui útil per la prevenció de la osteoporosi. Aporta àcid fòlic i flavonoids útils per a la prevenció del càncer.
S'utilitza en nombrosos plats de la gastronomia valenciana i és una planta molt popular que en temps antics constituïa un dels aliments principals de la classe treballadora. Es menja bullida, sofregida, sola o acompanyada.
Algunes receptes que l'inclouen són: - El conegut Arròs amb fesols i nap;
- Potatge amb bledes, tomaca, pimentó i cigrons;
- Sopa de bledes i creïlles amb arròs;
- Empanada o Pastissets de verdures amb bledes;
- Olleta de verdures;
- Bledes amb formatge i ou;
...i un llarguíssim etc...
No hay comentarios:
Publicar un comentario