JULIVERT

És molt ric en aigua i fibra alimentària. El seu contingut en vitamines és molt ric: pro-vitamina A, vitamina C, vitamina B1, B2, B5, B8, B9, vitamina E i vitamina H. També conté nombrosos minerals o oligoelements: potassi, sodi, magnesi, ferro, fósforo, sofre, clor, calci, manganés, zinc, coure i iode.

Contribueix a eliminar les flatulències i obri la gana ja que és un bon carminatiu. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s'usa per a l'eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos. La presència d'apiol i miristicina fan que siga un bon emmenagog i s'use per alleujar els dolors de la menstruació.

De forma externa s'usa com a col·liri ocular per alleujar irritacions de l'ull, com relaxant en infusions i per combatre l'halitosi.

Aneu amb compte perquè hi ha algunes contra-indicacions: els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d'hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Parkinson, etc.

EL RAVE

Se li atribueixen propietats diürètiques i antiescorbútiques, ajuda a esvair la indigestió i les flatulències i es pot consumir com a expectorant.

Te un contingut baix en calories, nivells moderats de vitamina C i petites quantitats de vitamines del complex B, ferro i fòsfor.

El tubercle del rave té un sabor picant característic degut a la presència d'oli mostassa en la seva composició.

Habitualment es consumeix el tubercle fresc en amanides. També es pot bullir o fregir, especialment els tubercles de les varietats d'hivern, que són més grans i consistents. Les fulles també són un aliment interessant com a substitut dels espinacs en una truita o un plat de verdura cuita.

 

Hi ha varietats de colors diferents: vermell, groc, vermell i blanc i negre. Si tenim en compte el cicle de cultiu, les principals de varietats són:

Varietats de cicle curt: són varietats que es poden collir quatre setmanes després de la sembra. Es poden sembrar tot l'any sempre que no hi hagi risc de glaçades intenses. El tubercle és petit i arrodonit.

Varietats d'estiu-tardor: formen tubercles més grans i allargassats que l'anterior. El cicle de cultiu és més llarg, d'unes 6 setmanes.

Varietats d'hivern: són les que formen tubercles més grans i tenen un cicle de cultiu al voltant de tres mesos. Es cultiven a l'hivern.

ELS BONÍSSIMS ESPINACS

Aquesta verdura destaca per les seues grans qualitats nutritives i a més la   gran quantitat d’aigua permet una correcta hidratació amb poca quantitat de greix.

És un dels vegetals amb major quantitat de proteïnes i fibra. A més conté minerals i vitamines del grup B com B2, B6 o en menor quantitat B3 i B1, vitamines C i E, així com la provitamina A, totes de gran poder antioxidant.

Els espinacs són rics en ferro, calci, magnesi, potasi, fòsfor, iode i sodi, tots minerals de gran ajuda per a l’absorció dels aliments.

El sistema digestiu, nerviós, ossi i cel·lular es trobem ampliament protegits per les seues propietats. Ajuda a regular la glàndula tiroidea mitjançant el iode que poseeïx, prevenint problemes de tiroides.

De gran importància per a la salut dels nostres ulls, l’espinac conté àcid ferúlic, àcid beta-cumàric, àcid cafeic i carotinoides.

Es poden menjar crues (que és com millor conserven les seues propietats) o també cuinades i estan presents en infinitat de receptes de cuina de la dieta mediterrània.